Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


— Dels presos que allà canten,
digau, què'n fareu vós?
— S'acosta'l sant dissabte:
los penjaran a tots.
— Ai pare, lo meu pare,
no pengeu l'aimador.
— Ai filla Marguerida,
serà'l primer de tots:
les cordes són filades
que'n costen a pes d'or.
— Ai pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
feu les forques de plata,
feu-ne los dogals d'or,
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors
perquè la gent que passi
sentin la bona olor,
resin un pare nostre
per l'ànima dels dos,
i diguen: «¡Ai la trista
que ha mort per l'aimador!
Déu la perdó, floreta,
jardí de cada flor».
— Qui es aquesta donzella
que es morta per amor?
— Néta es del rei d'Hungria,
parenta d'Aragó.—
Déu l'haja perdonada
la filla del baró.