Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/43

Torneu demà a les nou hores
o passat demà al matí,
ja estaran fetes les noces
del rei moro sarraí,
i llavors seré mestressa
de tot lo que hi haurà aquí.—
Lo rei moro s'ho escolta
passejant-se pel jardí
—Escrivana, amb qui enraones?
—Amb un pobre pelegrí
que me'n demana una almoina
per l'amor de Jesucrist
—Que n es de la teva terra
aquest pobre pelegrí?
—No es pas de la meva terra
ni tampoc del meu país,
ni 'ls aucells que van per l'aire
crec que no'n saben venir
—Caritat fes-li, Escrivana,
an el pobre pelegrí:
para-li la taula blanca
amb el bon pa i el bon vi;
don-li beure amb una taça,
amb una taça d'or fi,
que ja sabs ets la mestressa
de tot lo que hi ha an aquí—
L'Escrivana para taula
per al pobre pelegrí;
mentres parava la taula
ja n'arrenca un gran sospir.
—De què sospireu, senyora?
Per què feu tant gran sospir?