Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/42

Mare, aquí teniu la roba
i la faixa de setí;
replegueu-me aquestes armes:
l'espasa la vui per mi.
Fins que l'haja rescatada
captaré del pa i del vi:
tornaré amb l'Escrivaneta
o mai més sabreu de mi.—
Arribant a Moreria
demana 'l més dret camí,
i al primer castell que troba
n'es el del rei sarraí.
Ja se'n va de porta en porta
tot captant del pa i del vi;
a la segona porteta
l'Escrivana ja trobí:
la veu a la finestreta
que s'afanyava a cusî.
L'agulla n'era de plata,
lo didal n'era d'or fi;
els coixins d'or en que seia
n'eren tots de carmesí;
el tresor que ella portava
tota la feia lluir,
i més que tot la cadena
i el joiell que duia al pit.
Feu caritat, Escrivana,
an el pobre pelegrí;
feu-li caritat, mestressa,
per l'amor de Jesucrist.
¿Com voleu que vos ne faça,
si no soc mestressa aquí?