Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Lo seu marit l'ha deixada
perquè se·n puga engrandir
Se n'es anat a la guerra:
set anys trigarà a venir
Al cap d'aquesta setena
son marit torna a ser aqui.
Ja ·n pega un truc a la porta.
— Escrivana, baixa a obrir. —
Contesta la seva mare,
que lo truc ne va sentir.
— Aont es l'Escrivaneta,
mare, que no ·m baixa a obrir?
— Com baixarà l'Escrivana,
si no es en tot per ací?
Lo rei moro se l'ha enduta
disset lleugues lluny d'aquí.
— Mare, baixeu-me la capa,
la capa de bombosí,
que cercaré l'Escrivana
més que sapiga morir.
Aniré de porta en porta
com un pobre pelegrí,
aniré de porta en porta
tot captant del pa i del vi.
Mare, baixeu-me la capa,
la capa de bombosí
No m baixeu la més bonica,
ni tampoc la de setí,
sinó aquella més pobreta,
la que solia vestir,
i amb la capa també l llibre
i el bordó de pelegrí.