Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/78

i a mi'm fas penâ i morir.
¡Ai, adéu, Mariagneta,
princesa dels meus sospirs!
Ton amant es a la porta,
que no espera sinó'l sí;
no desconsolis tos pares
per a aconsolar-me a mi,
que jo ja me'n faré frare
de l'ordre del caputxí.
Quan ne siguis casadeta
ja m'ho enviaras a dir:
m'enviaras una lletra
com te va amb el teu marit;
jo te n'enviaré una altra
com me va en el monestir.
Si tens una criatura
deixa-me-li ser padrí:
si no m'ha estimat la mare,
que al menos m'estimi'l fill.
¡Ai, adéu, Mariagneta,
princesa dels meus sospirs!
Un dia, dient la missa,
ja la carta'n veu venir.
Excuses de besâ a terra,
ja la carta va cullir;
la missa mai s'acabava
per a poder-la llegir.
Al sobrescrit de la carta
ja n'arrenca un gran sospir.
—Agneta de mes entranyes,
si pogués tenir-te aquí,
que després d'haver-te vista