Aquesta pàgina ha estat validada.
Caterina l'amor
dematí s'es llevada.
N'agafa 'l rentador,
lo rentadô i la banca
La dolça dama d'Alió,
oh lai la! oh lai la!
Sota 'l pont d'Alió
va a rentâ la bugada
Mentres n'està rentant
tres galans ne passaven
Ja'n passen tres galans
que l'han assaludada.
Ja'n diu el més grandet:
—Ai quina gentil dama!—
Respon el mitjancer:
—Jo la tingués en cambra!—
Ja'n respon el més xic:
—Calleu, calleu, xerraires,
que, si casada n'es,
serà bastonejada;
i, si fadrina n'es,
ne serà murmurada.—
La sogra n'era aprop,
que tot s'ho escoltava
Ja n'agafa 'l cistell,
a casa se n'anava.
N'ha trobat el seu fill
en un camp que llaurava.
—Me'n diries, fill meu,
Caterina ont es ara?
—Caterina es al riu
que'n renta la bugada.
