Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/97

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



A l'hostal de la Peira dames hi van anar.
Ja truquen a la porta; ja responen : — Qui hi ha?
— Som unes pobres dames: si ns voleu allotjar.
— Obre-ls la porta, moça, i deixa-les entrar.—
Diuen a la mestressa: — Què hi ha pera sopar?
— N'hi ha tunyina amb ceva, bolets amb bacallà.—
La una no té gana, l'altra no vol menjar,
l'altra està prenyadeta i al llit se'n vol anar.
Demanen una cambra per poder-s'hi tancar.
La moça se les mira: no li van agradar.
— Agafa 'l llum, tu, moça. Ves-les-hi a acompanyar.—
Quan foren a la cambra se varen despullar.
La moça n'es traidora: pel pany les va guaitar.
Se'n baixa a baix la moça: se'n posa a sospirar.
— De què sospires, moça? Què tens per sospirar?
— Què haig de tenir, mestressa? Que nos volen robar:
porten calceta curta, pistoles als costats.
Aneu al llit, mestressa, que anit jo vui vetllar;
que avui, si no m'enganyo, nos tenen de robar.—
Al sê al llit la mestressa, ella a l'escó's posà.
Quan són les dèu tocades els lladres van baixar.
Ja van de cambra en cambra per veure què hi haurà;
se'n baixen a la cuina: la moça hi van trobâ.
Quan entren a la cuina ella's posa a roncâ:
ne feia l'adormida damunt d'uns sacs de gra.
Tres gotetes de cera al pit n'hi van tirâ.
La moça n'es traidora: ronca que més roncà.
Lo un ne deia a l'altre: — Ben adormida esta.—
Un braç de criatura al foc ne van tira.
— Qui està despert, s'adorm; qui dorm, dormit s'està.—
Ja'n surten al defòra, se'n posen a xiula.
La moça n'es traidora: la porta 'ls va tancar.
— Obre la porta, moça: cent escuts te'n vui dar.
— Ni per cent ni cinquanta la porta s'obrirà.
— Aquell braç de criatura si me'l volguessis dar.
— El braç bé te'l daria, més no'l puc apagar.