Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/97

A l'hostal de la Peiradames hi van anar.
Ja truquen a la porta;ja responen : — Qui hi ha?
— Som unes pobres dames:si ns voleu allotjar.
— Obre-ls la porta, moça,i deixa-les entrar.—
Diuen a la mestressa:— Què hi ha pera sopar?
— N'hi ha tunyina amb ceva,bolets amb bacallà.—
La una no té gana,l'altra no vol menjar,
l'altra està prenyadetai al llit se'n vol anar.
Demanen una cambraper poder-s'hi tancar.
La moça se les mira:no li van agradar.
— Agafa 'l llum, tu, moça.Ves-les-hi a acompanyar.—
Quan foren a la cambrase varen despullar.
La moça n'es traidora:pel pany les va guaitar.
Se'n baixa a baix la moça:se'n posa a sospirar.
— De què sospires, moça?Què tens per sospirar?
— Què haig de tenir, mestressa?Que nos volen robar:
porten calceta curta,pistoles als costats.
Aneu al llit, mestressa,que anit jo vui vetllar;
que avui, si no m'enganyo,nos tenen de robar.—
Al sê al llit la mestressa,ella a l'escó's posà.
Quan són les dèu tocadesels lladres van baixar.
Ja van de cambra en cambraper veure què hi haurà;
se'n baixen a la cuina:la moça hi van trobâ.
Quan entren a la cuinaella's posa a roncâ:
ne feia l'adormidadamunt d'uns sacs de gra.
Tres gotetes de ceraal pit n'hi van tirâ.
La moça n'es traidora:ronca que més roncà.
Lo un ne deia a l'altre:— Ben adormida esta.—
Un braç de criaturaal foc ne van tira.
— Qui està despert, s'adorm;qui dorm, dormit s'està.—
Ja'n surten al defòra,se'n posen a xiula.
La moça n'es traidora:la porta 'ls va tancar.
— Obre la porta, moça:cent escuts te'n vui dar.
— Ni per cent ni cinquantala porta s'obrirà.
— Aquell braç de criaturasi me'l volguessis dar.
— El braç bé te'l daria,més no'l puc apagar.