Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 L'anunciament
 ———————

Ara que és l'hora del repós dalit
i tot el món es tanca a casa nostra;
ara que el cos se sent rejovenit
sols de guaitar la llum que hi ha en ton rostre.

Ara que som ¡oh espós! tant de costat
com grills d'una taronja assahonada
i comptes les angoixes que has passat
esperant que l'amor tregués brotada,
deixa que lloi nostre temps present
mentre aixequém els ulls, serenament,
on els estels tremolen com parpelles.
Deixa que passi aquest hivern tan crú
que al retornar el fruiterar madur
ja uns altres ulls esguardaràn estrelles.
 ———————

 El pas dels emigrants
 ———————

Com els soldats d'una llegió vensuda
camí del port els emigrants fan vía
cap-baixos, neguitosos i en silenci.
Camí del port els emigrants travessen
l'urb remorosa sota un cel de núvols
amb passos vacil.lants. La ruta és llarga
i el pes feixuc del miseriós bagatge
posa en sos rostres demacrats i pàl.lids