Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/103

una suor de moribond. I els muscles
dels brassos capolats per la fadiga
son impotents per a aguantar i tremolen.
I en cada espatlla com formant part d'ella
el que no hi dú un infant hi dú una alforja.
Tot ho porten damunt: odi, esperansa,
neguit, dubtes i fam i sòn i engoixa
i una febre de viure i d'enriquirse...
Passa l'estol dels emigrants; udola
el vent per la ciutat, mes ells caminen
devers al port com ànimes en pena
amb ulls porucs i esperansats, alhora...
Camí del port els emigrants fan vía
com els soldats d'una llegió vensuda...
———————

Oració de la vida nostra
———————

Senyor, la nostra vida talment és una mar
que te hores de calma i hores agitades
i d'altres en que sols se sent el respirar
tranquil de les onades.

Senyor, la nostra vida talment és una mar;
mes les hores de pau hi son poques vegades;
tan poques, oh, Senyor, que un hom les pot comptar
sens fer llargues comptades.

Senyor, la nostra vida talment és una mar;
una mar que es revolta amb forces ignorades;
i un dia rera l'altre sentím el clapotar
furïent de les onades.