Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


Emili Guanyabens
———————

 En Emili Guanyabens és el poeta líric més sencill i el que més naturalitat mostra amb la seva poesia, sembla extrany en una personalitat de tan grans qualitats literàries pugui existir al ensemps una sencillesa tan extretremada, el seu nom conegut per la bellesa del seu treball, no ha sonat en les nostres orelles desde fa molt temps i quan varem sentirlo fou encar que ferm poc alabat per lo que veritablement és aquest gran poeta que per molts potser hagi passat sens dar la veritable apreciació al seu hermós i poètic treball.
 La seva poesia plena d'una naturalitat tan franca i d'uns pensaments tan viscuts, fa sentir al nostre cor tot lo que'l poeta va sentir en el moment de gravar en el paper les estrofes inesborrables degudes a la seva producció filla d'un sentiment, com fora difícil trobar-lo després d'aquells grans homes que foren En Maragall i Mossèn Cinto.
 En Guanyabens, és el record d'aquells dos grans homes, fosos en un prò amb un refinament més purificat encare.
 La força poètica que respiren les seves poesies porten dintre les seves estrofes un regust tan nostre qu'és com una cosa imprescindible en la nostra terra.
 Algunes de les seves poesies han sigut adaptades a la musica per diferents mestres com l'Enric Morera, qui ha vist en elles el caient popular que tant escau a les cançons de la nostra terra.
 Els seus treballs han estat premiats en diferents Certamens i Concursos literàris. Fou nombrat Mantenedor dels Jocs Florals de Barcelona l'any 1910.
 Té publicats diferents llibres com són: Trasplantades (versions de diferents poetes francesos, s'oferiràn sempre com un pur model), Alades (1897) i Voliacions (1903).