Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


Ja, en aquest hort, quan era noi,
les papellones perseguía;
un xic després, minyó alegroi,
el sol l'hi veia tot el dia

Tenint a sobre el blau del cel,
rebent la calda perfumada,
voltat d'abelles que la mel
treuen del pler d'una besada;

¡com l'ha amarat, aquest tros d'hort,
amb sa suor. fins a hores d'ara!
Es ja tan seu, que ni la mort
ha gosat treure-l'en encara.

Plantes! El jorn que això serà
restareu tristes, decandint-vos!
Com ell ningú us estimarà!
D'enyorament ireu morint-vos!