Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


A raig fet va la suor
des del cap del llaurador,
i la terra les gotes engoleix
i a l'home beneeix.
Be prou que s'ho mereix:
suant, suant,
la terra va llaurant.
El verd dels camps i el blau del cel es besen:
es fan un llarg petó
que dura tant com la clarô.
Els grills no sé què resen.
Ja avansa la foscô,
que el sol esbargirà.
Terres, d'aquí a demà.



 El vell de l'hort

 ———————

Plantes ací, fruiters allà,
l'hort, tot plegat, fa un goig que encanta.
El vell pagès que el ve a cuidâ
porta un feix d'anys: se'n va a vuitanta.

Fa esclatar lliris i clavells;
de tota arrel la set apaga:
l'arbre, ufanós de brots novells,
li dòna fruïta i ombra en paga

Camina ja tot encorbat,
però el seu tros encara el crida:
flors i verdures l'han voltat,
com bons amics, tota la vida.