portant cançons avall, ses hores blanes
van discorrent! I víu
veient món, i passant entre altes serres,
i sentint el llenguatge d'altres terres!
Ell rai! Qui en fos, de riu!
Jo sempre ací clavat,
esperant que algun jorn la tempestat,
compadida de mi,
vulgui acabar d'un cop el meu patî!
Oh! Quin dia serà
que l'aiguat mes arrels deslliurarà
de la terra que sempre ací em reté!
Oh! Quin dia podré,
com el riu i amb el riu, feliç cantar,
i córre' avall, avall... i no parar
fins a prop d'un escó!
I trobar-hi ma fi dant escalfô,
ja convertit en amorós tió,
a la colla arraulida
que en ma mort cercarà la seva vida!
Sobre els camps cau el sol de ple a ple.
El cel és tot serè,
sense un núvol, sense rê.
Suant, suant,
el pagès va treballant;
la parella va llaurant.
