Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


I ve el dia esplendorós,
ple de vida, xafogós,
removent colors i flaires.
I s'allunyen les remôs.

Sant Joan és festa gran.
A cavall de nostra pensa
mil records van cavalcant.
Nit de flames, nit d'infern:
Sant Joan ha d'ésse'etern.



 L'arbre trist

 ———————

A la terra arrapat,
amb quin goig veig venir la tempestat!
Amb quina fruïció
veig com es va atansant la gran negrô
d'on surt el llamp irat,
dels núvols desfermat,
ferint l'espai amb sa fulgent blavô!...
Però, en havent passat, quina tristô!
Quina tristô, el cel blau!
El sol, que pesat cau
sobre mes llargues branques!
Que triestes, sobre el riu, ses clapes blanques!
 
El riu! Qui en fos, de riul
Sempre cantant! De terres molt llunyanes