Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/112

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


riu i canta la gent gran:
riu i canta, canta i beu.
Torna a crèixe'el foc arreu.

La gitana, sens repòs,
garlant sempre, vincla el cos
en fantàstiques figures,
oferint bonaventures.
¡Quína olor fan els clavells
i l'alfàbrega a pomells!

La foguera es fa caliu:
la parella enamorada,
vora el foc, es mira i riu.
 
I s'allunya la parella,
bo i parlant-se a cau d'orella,
i es veu perdre's tot seguit
en les ombres de la nit.
I el caliu quin serpejar!
I els xicots vinga saltar!

I s'allunya la gent gran
tot bevent i tot cantant.
I, apartant conjurs i bruixes,
ja el nou dia va apuntant.
I la lluna fa ganyotes
a les mortes foguerotes
que tant ha remaleït:
tota aquella santa nit
que, esmortida per les flames,
sa llum pura no ha lluït!