Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 107 —
Qui m'ho havia de dir! Perquè et portessin
va caldre que sentís dringar dinês:
avui, perquè de mi no et separessîn
donaría el que tinc... i encara més!
La nit de Sant Joan
Sant Joan és festa gran.
A cavall de les escombres
van les bruixes cavalcant.
Nit de flames, nit d'infern:
Sant Joan ha d'ésse'etern.
La parella enamorada,
tota foc, adalerada,
passa prop de la foguera,
que s'aixeca espurnejant,
bruelant, llengotejant,
ara avant, ara endarrera,
mentre el fum es va escampant.
Va escampant-se arreu un fum
com encens d'edat passada,
com de cosa que es consum
dins la pensa, ja esblaimada;
com record d'un raig de llum.
· · · · · · · · · · · ·
La gentada volta el foc;
el foc minva a poc a poc;
la quitxalla el va saltant;
