Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 115 —

Somniarèm la patria
lliurada de partits,
gangrena y podridura
qu'enteca'ls esperits;
lliurada del pillatge
y del saqueig traydor
d'exa nissaga borda
que li rosega'l cor.

Somniarèm la patria
ab l'honra qu'ha perdut,
sencera la corona
y sense fanch l'escut;
y al despertar del somni
durèm dintre del pit
més odi per la purria
de tant y tant partit.

Somniadors nos diuen;
donchs, somnièm, companys;
cerquèm l'embriaguesa
d'eix nèctar de cent anys;
ell porta la sòn dolsa
que cura tots els mals...
Encara'n diuen somnis
dels nostres ideals!:..

 Y donchs, beguèm,
 cantèm,
 beguèm y somnièm!