Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


— 116 - Afany Quan remous tos gegants brassos còm m'enamores, Mestral, fent cruixí'en sos perns la terra, esbufegant per lespay! Per dessobre les montanyes hont los núvols no han pujat, com un riu que surt de mare te llenses sens aturall. Y rodoles y festimbes y't redresses cargolat escabellant les montanyes, escrostonant los rocams; xapes pinars y rouredes, traus les feres de llur cau, y a les àguiles atupes y'ls esmicoles l'alàm; la mar, com si fos ta aymía, t'obre'l pit quan t'hi rebats; y en ta volada't seguexen y muden patria'Is sorrals. Mes ay! què't val exa foraa prepotent, rey del espay, si en tes ales invisibles no pots mon còs axecar?