Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/122

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


— 118 - per grahonades d'estrelles y móns en flor tot just nats; y sorpreníem converses d'estels joves delirants, y de les llums abrassades lo voluptuós respirar. L'embriaga claror dels astres se m'infiltrava en la sanch, los móns novells esclataven dantme besos a ruxats; y sens parar la volada seguíem endalf , endalt; ja sentia olor de glòria, ja assolia etern descans, ja'ls besos dels móns paravan al bes de l'eternitat, ja la llum de les estrelles era un incendi eternal... quan, tornant de mon deliri, tornava a trobarme esclau, dcssobre'l fanch de la terra sense cadens lligat, mentres sentia per l'ayre ta veu de trò rebramant y arrossegant les tempestes per dessobre de mon cap...!