Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
- 130 -
Simplicitat
Pastorel•la del miracle
que't passaves el matí
devant la tosca capella
que hi ha al reco del camí
i amb els dos brassos enlaire
deies a la Verge així:
—Ai! carbasseta florida
floreta de romam'!—
i veies que Ella't somreia
amb un somriure sens fi.
El dia que t'ensenyaren
a mormolà el degut res
la Verge de la capella
ja no't va somriure més
II
Quan la mare ha dit:— Fill meu!
tot s'ha sospés en la casa,
El petit no ha plorat més.
I en l'empít de la finestra
s'ha deturat un ocell.
III
En el camp Septembrí extés sens límit,
silenciós i ample com la tarda,
on no hi passa un ocell ni's veu un home,
cau la primera fulla d'una branca.
en un bassal de pluja del migdia.
