Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
- 130 - Simplicitat Pastorel•la del miracle que't passaves el matí devant la tosca capella que hi ha al reco del camí i amb els dos brassos enlaire deies a la Verge així: —Ai! carbasseta florida floreta de romam'!— i veies que Ella't somreia amb un somriure sens fi. El dia que t'ensenyaren a mormolà el degut res la Verge de la capella ja no't va somriure més II Quan la mare ha dit:— Fill meu! tot s'ha sospés en la casa, El petit no ha plorat més. I en l'empít de la finestra s'ha deturat un ocell. III En el camp Septembrí extés sens límit, silenciós i ample com la tarda, on no hi passa un ocell ni's veu un home, cau la primera fulla d'una branca. en un bassal de pluja del migdia.
