aspror natural de la nostra terra; un purificat aire catalanesc, ple tot ell d'una versificació agradosa i d'unes formes especials, de les que'l poeta sap servir-sen molt acertadament.
Aquesta especialitat, l'hi fou molt ben recompensada, conseguint en molts Certamens literaris un sens fin de premis que l'encoratjaren més tard, per assolir tan brillantment, com va fer-ho l'Englantina amb la seva poesia Noces Reials que l'hi va valdrer el Mestre en Gai Saber l'any 1914, habent tingut els anys anterior, la Flor Natural (1913) amb la seva poesia Magnífic col·loqui i en (1912) la Viola amb la poesia Elogi d'una bona mestressa. També varen premiar-li en els Jocs Florals de Barcelona amb diferents premis extraordinaris, les poesíes Istolaci e Indortes, L'etern poema, Sursum, Romanceret del Beato Ramón Llull, Missa de Eixida, Via-Crucis, A una Magestat, Del Terror, Fructidor, En la opressió de Babilonia i altres.
Ha escrit també moltes obres dramàtiques, essent les més importants L'oncle Rector, Reixes enfora, De bon tremp, La cogula, Les ales de cera, La germaneta, A sang i a foc, Un interior, Extrems que's toquen, Dissapte de Glòria.
Se sap també que conserva inèdites una comèdia dramàtica en tres actes que porta per nom Els Gloriosos Dolors i una fantasia escènica molt original, titulada Gent de cartró i llustrina. Aquesta última obra portarà, quan s'estreni, unes il·lustracions musicals del mestre Morera.
La personalitat d'en Manel Folch, és una de les més remarcables en el renaixement de nostra literatura.
Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/14
Aquesta pàgina ha estat validada.
