Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 136 - Vullga-la amb mi, Senyor, que no és dolenta. Es bona i dolça com un fruït madur sols en el món fora de por morenta, Anant amb mi i jo amb tu el camí és segur. Jo no puc dir-Ii adéu sense mancança ni sabria com dir-li sense esglai que un jorn li vaig jurar dant-li esperança que per ningú la deixaria mai. Sies Tu jutge de la vida que obra ta veu als nostres passos i sentits. Guiats per ta mà ens acostarem al pobre; guiats pel teu esguard, als nens petits. I torna prest al món, que's desmpara del esprit de justícia i de consol el pres, el foli, el navegant, la mare que tem que'l fill resti al món tot sol. Mai més pecar, Senyor. Farem la via com dos germans de religió pel món Ella mai més per mi que me'n gaudia sinó per tots amb un amor pregon. Que si mort ans que jo vull que aquell dia li pugui fer un petó pur al front, i mentre jo aquí resti en la gran nit poder pensà amb conhort, que l'acullía ton gran amor pel pecador contrit. /K^-^^=:^/L^,^^