Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/150

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Y quan nostres fruyts dolços assahonats serien,
finant tots dos alhora, ¿què'ns fòra lo morir?
Mentres los nostres còssos en igual lloca jaurien,
l'amor de nostres ànimes veuría'l Cel florir.
 
Tendra y gentil poncella, la vida es un romiatge:
per qui té companyia lleuger es lo camí;
quasi retut me trobo de fer sol mon viatge.
Amor de la meva ànima, ¿lo voldràs fer ab mi?