Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/153

y axís veurás tu com nos envejan
fins los rehims que al sostre havem penjat!

III
Si pogués abrassarte, esposa meva,
tal com vol mon desitx,
sería tan estreta l'abrassada
que un dels dos quedaría sense pit.
Ja fa bé Deu que'ns dona ales d'atleta,
pero'ns les lliga fort
si axís no fos, esposa, ¡quantes voltes!
tu y jo'ns perdriem encegats pel goig.

IV
Com dues merles corríam
ensá y enllá del torrent,
are pujant dalt del marge,
are baixant dintre'l rech.
Removiam les moreres,
trencavam los esvarzers,
no'ns feya por l'etzevara
ni'ns feya nosa'l canyer.
Tot per trencar quatre espàrrechs
que's ton menjar preferent,
en lo temps en que rumbejan
son rich fruit los maduixers.
Y atrafegats ab tal feina
no'ns adonarem — ¡crudels! —
que feyam malbé una hermosa
niuada de pardalets.
Des d'aquell jorn vida mía
no havem tornat al torrent...
¡fou un delicte dels grossos!
¡Si la justicia ho sabés!