Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/152

 Nupcials
 —————
 I
 Tu ho sabs be: mon pensament
es tot teu a totes hores
tu l'empenys tu l'acalores,
tu l'amoxas dolçament.
 Y en eixa absorció constant
de ma enamorada pensa,
no se si en tu'l mon comensa
o si en tu s'està acabant.
 Puix lo mon tinch oblidat
per junyirme a ton voler;
so'l miserable braser
a sota tos peus posat.
 Y essent teu mon pensament
creu de debó, vida mía,
que ni ab lo cel pensaría
sense'l teu consentiment.
 
 II
 Podrán dirme que'I mon ja no tolera
traure a fora'l carinyo conjugal;
que'I matrimoni es artifici cínich,
solució a grans misteris socials...
 Per aixó ¿qui ho diria? La rata sabia
que rosega'l pa tou que no ha pastat;
ho dirá'l flamenquis-me que fresseja,
més que'n tabernes en soberchs palaus.
 Y tu y jo ¿qué dirém, esposa meva?
¡que hi hem de dir! Amarnos més que may