Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/155

y després vaíg escamparlas
sobre'ls cabells de ton cap.
Y exclamares aleshores;
—¡Are si que jo he guanyat!—
—Y ab mi?— respogní besante—
tontota, qué has perdut may?

VII
 
A casa ha vingut avuy
a captar humil un pobre
que duya agafada'l bras
una cega; era sa esposa.
Jo no li he fet caritat
y axís que ha tancat la porta
ha ressonat un petó
que tu l'has entés de sobres;
puix aixecante corrents
has dat una grossa almoyna
a aquell vellet resignat
bon amador de sa esposa.
Y m'has dit mitx sanglotant:
¡No sabs la pena que'm dona
pensar que qui estima axís
no tinga un llit com lo nostre!

VIII
Ja som al hivern,
dolsa esposa meva;
¡Quina fret que fa
est Nadal nos gela.
Acostemnos be
ben abrassats sempre,
y axís tu veurás
com l'escalfor entra.