Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/156

 Entra a dintre'l cor
hont l'amor hi vettlla
y entra en los teus ulls
que jamay s'entelan.
 ¡Acostemnos be,
dolsa esposa meva!
Puix si'l fret es viu,
y la sanh bullenta,
y l'amor tan franch
que'l desitx subleva,
ja pot venir fret,
que també'l fret crema
quan hi ha als pulmons
la xardor eterna.

 IX

 Sobre ton front hi resplandeix l'albada,
dintre tos ulls hi resplandeix mon cor
y en tos llavis hi juga, esposa meva,
  l'alé de mos petons,
 I aqueix alé que m'ix de les entranyes
torna a mi amanyagat per ton amor,
portantme una caricia sempiterna
  que hem cisellat tots dos.
 Unimnos donchs com fulls del nostre llibre,
pengem al cel lo nostre niu de flors,
y sia aqueix deliqui de la vida
 la creu que'ns donga'l mon.

 ——————