Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Quin llibre més hermós! L'extensa vinya
amagant amb sos pampols los rahims;
lo camp de blat d'espigues ben sapades
ofegant les roselles entre mitx;
lo turó coronat de ginesteres
lo bosch exuberant de roure y pins;
la vall plena a curull de flors silvestres
y d'aygües incitants que van al riu;
la mar, jove en tot temps y enjogassada,
incensant el bon Deu amb sos ruxims,
y en mitx de tot estrelles y celatges,
y aucells, y olors, y musica gentil...
¡Quin llibre més hermós, esposa meva!
Deu l'escrigué només per tu y per mi...
y es lo gran códich del amor que mana
 no fer malbé cap niu!


Signatura Claudi Omar.JPG