Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/160

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 156 — Va florint quan encara las glassades apetonen els brots inmaculats quan encare les aus esgarriades no cerquen els seus nius abandonats. Quan per les aygües clares, transparentes badallen tontament els barbs novells, quan pels bachs de la serra pacïentes pasturen les vedelles y els vedells. La neu corona el cim de la montadya; furgan els taups y surten els conills; aném^ anem à dins de la cabanya à abrandar un bon foch, entorn dels fills. Àixut Mitj-dia, bat el sol, tot s'escribella, plana una angoixa sópita en l'ambent, s'ha estroncat fa dos jorns la fontanella, la calda va tombant intensament. La pols pels caminals tot ho resseca l'agràm ha fet esclau al mort conreu han fugit els moixons, sols la xibeca llensa al espay sa malestruga veu. Ni un núvol per la volta, ni una ratxa de llevant que anuncihi un temps plujós "na bubor insòlita emborratxa les prades y el terrós.