Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 157 - Moriren les reynetes assecades sota els marjals llotosos del biot sols els lluerts de cares badocades gosen del sol amb son posat idiot. Y quan arreu comensa l'agonia de la set xardorosa de l'estiu jquín cantar les cigales sa follia y amb quin goig escotxina la perdiu! De cara al Hivern 'S va escursant el dia; per la banda que dona à Sobrevía 's pon depressa el sol; la griva que ha arrivat, en la cimera del roure altiu, comensa sa fal•lera, un cant tot apagat, color de dol. La boyra del matí, xopa la terra; pel mitj la farigola que s'hi aferra esclata el reig gustós y la farúm de tófanas s'escampa pels encontorns, ahont campa la trista c®rretjola d'ull plorós. Y un alé enfredorat, de la montanya va devallant al pla, mentres l'aranya ja no fila la trema crudelment mentres s'encauha el grill y la formiga quan el llop d'ull brillant, creuha l'artiga derrera del remat que tresca lei.tament.