Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 157 —

Moriren les reynetes assecades
sota els marjals llotosos del biot
sols els lluerts de cares badocades
gosen del sol amb son posat idiot.

Y quan arreu comensa l'agonía
de la set xardorosa de l'estiu
¡quín cantar les cigales sa follía
y amb quin goig escotxina la perdiu!

______

De cara al Hivern
_________

'S va escursant el dia;
per la banda que dona á Sobrevía
's pon depressa el sol;
la griva que ha arrivat, en la cimera
del roure altiu, comensa sa fal·lera,
un cant tot apagat, color de dol.

La boyra del matí, xopa la terra;
pel mitj la farigola que s'hi aferra
esclata el reig gustós
y la farúm de tófanas s'escampa
pels encontorns, ahont campa
la trista corretjola d'ull plorós.

Y un alé enfredorat, de la montanya
va devallant al pla, mentres l'aranya
ja no fila la trema crudelment
mentres s'encauha el grill y la formiga
quan el llop d'ull brillant, creuha l'artiga
derrera del remat que tresca lentament.