Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


— 159 - El castanyer El castanyer robust de branca escabellada com un gegant dormit s'arrapa pel terrer la boyra del hivern y el plor de la rosada li besan el brancam quan entre el fret primer Si el llamp ratlla l'espay ell reb la sacudida del glavi destructor, si el torp 's deixondeix, el reb de sa embran- l'esctat de son furor. [zida Y dret al carenar s'arrapa per terra ab sos tentacles torts, com serps descomunals é inmóvil y altaner, no li fa por la guerra dels elements junyits per forsas col•lossals. Anem donchs, al racer del arbre sa y ardit à respirar ensemps grandesa y valentia obrimli nosíre cor, nodrint nostre esperit, que ell es el símbol de la pàtria mia. Tardoral Els braus van davallant de la montanya, l'arbreda sospirant llensa el fullatge,