Vés al contingut

Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/163

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 159 —

El castanyer
______

El castanyer robust de branca escabellada
com un gegant dormit s'arrapa pel terrer
la boyra del hivern y el plor de la rosada
li besan el brancam quan entre el fret primer

Si el llamp ratlla l'espay ell reb la sacudida
del glavi destructor,
si el torp 's deixondeix, el reb de sa embranzida
l'esctat de son furor.

Y dret al carenar s'arrapa per terra
ab sos tentácles torts, com serps descomunals
é inmóvil y altaner, no li fa por la guerra
dels elements junyits per forsas col·lossals.

Aném donchs, al racer del arbre sa y ardit
á respirar ensemps grandesa y valentía
obrimli nostre cor, nodrint nostre esperit,
que ell es el símbol de la patria mia.

______

Tardoral
______

Els braus van davallant
de la montanya,
l'arbreda sospirant
llensa el fullatge,