Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/175

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


— iri La pedra grisa Allà, a poques passes d'aquella masia dins la tanca en runes de prop de la via, en la pedra grisa de vora el camí al caure la tarda t'asseyes ab mi: en la pedra grisa, refugi y consol del que espera y dubta, del que vol y dol. Els companys, calmosos s'allunyaven tots... Jo volguí parlarte sens trobar els mots. Poch temps me restava de ta companyia. Era el darrer vespre, l'endemàt perdria! Pel camí, enutjosa, passava altra gent... Els companys vindrien al cap d'un moment... íCòm trobar paraules, ni res que't fos nou? éCòm dirte de prompte lo que sabs be prou? éCòm parlar de l'ansia que tanca el cor meu des que li confiares les ànsies del teu una bella tarda, ben aprop d'allí, en una altra pedra d'un altre camí?... En la pedra grisa m'he segut sens tu. Avuy que no hi eres no ha passat ningú! Prò he vist com en somnis, marxant poch a poch, dos amants que's daven besades de foch... Els he vist fer via, perdres a la fi, y he restat immòvil vora del camí.