Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/180

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


~ 176 - Y en el penyal ont s'aferra, dalt del cingle desolat, com més li falta la terra n'apar més enamorat . Festa (*) Queyen tos rulls en Uangorosa onada^ y jo espiava ab un esguart golut la secreta recança en ta mirada de la dóna de bé que no ha caygut. De la dóna de seny sacrificada, de la dóna que es tota rectitut y*s sent al fons del cor humiliada pels sarcasmes cruels de la virtut. Quin encís per mos ulls! Gràcil y honesta, tos cabells recollires. Jo els vegi dançar gentils auriolant ta testa. Mercès! Des de les tofes del jardí, com te vaig saber grat d'aquella festa que sense dirmho vas donar per mi! ^•^^^J^ (*) Inèdita.