Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


allà on entre ferro — i sang naix cada dia,
perqué el seu llavi refrescar-se'n pugui
nostre germà que ens prenen—per dur-lo a Moreria

 I el darrer pom que queia
 damunt la teva mà,
 per qui serà?
 L'amiga ara somreia,

sota una floca de cabells que lluu
i al sol i al vent s'arbora;
i em diu amb veu sonora:
el darrer pom serà per tu.


 —————

 Poemet d'Elisenda
 ———————

 Elisenda és una nena
 que de tan bonica i clara,
 li floreixen les roses a la cara
 i la faç se li enllumena.

 Sap d'escriure i de llegir,
 de brodâ i de fer costura,
 sap fer punta de coixí,
 i potets de confitura.

 Elisenda té una trena
 amb catorze diamants,
 diamants de la serena
 que collia dematí,
 vora la parra dels quatre pilans.
 Elisenda, cabell fí.