Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


<poem> Pel Passeig de Sarrià,  ple d'ocells de boca fina,  va a col·legi, per dictar  la cançó de la padrina;  va a col·legi, per pintar  una flor i una petxina.

 Elisenda és una nena  que té els ulls color de mar;  «Ave Maria, de Gràcia plena»  ella cantava quan ve el cap-al-tard.

 Quan ve l'hora de la posta  amb el cel quiet i llis,  ella guaita com s'acosta,  dins un vel d'aire blavís,  la fragata tota estesa  damunt l'aigua escumejant,  com si fos una marquesa  tota vestida de blanc, — onejant.

 Vora mar no se'n mouria  perque és dolç i fa bonic;  vora mar, Ave-Maria pels difunts, pels malalts, per l'amiga i per l'amic.

 Elisenda n'és tan fina  (peu petit, menut el cos)  que li'n diuen la joguina  de la Rambla de les Flors;

 perque hi passa cada dia  i amb sa veu com d'un ocell,  diu cantant i diu jugant:  Jo us en donc, jo us en daria