Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/27

trenta cèntims d'un clavell.
I les venedores fan:
«ni un jueu no te'ls pendría!»
i n'hi llencen un pomell
tot vermell i esclatant.
A la Rambla de les Flors;
peu petit, menut el cos.

Elisenda cull les roses
per Sant Jordi, temps d'Abril,
temps que encara són mig closes
les portelles del cambril
de modistes i ermilleres;
perque encara fa frescor;
que són verdes les cireres
i és aigualit i tendre l'ametlló.

I amb la rosa, la més bella
i una cinta d'or lluent,
se'n va a missa a la capella
de Sant Jordi, que mata l'aranya i s'afua amb el vent.

Elisenda va a Pedralbes
amb un cèrcol i un estel
(el camí fa olor de malves)
dû una llesca de pa amb mel;

de pa amb mel, que és bona menja,
i una mica de mató;
a la tarda del diumenge
tota plena de dolçor.

Es bonica aquesta nena
la gent feia;—¿còm te dius,