Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


<poem> Ruta infinita[1]  ———————

Avança la nau valera dins el misteri del mar? Plora, en la onada lleugera la claror crepuscular.

Sota la proa tallant bull una mica d'escuma que, tornada olor, perfuma la nau amb el navegant.

Els llumets de la vila poc a poc es van morint. Dins la penumbra tranquila en cerca d'altres l'instint.

En va la nau solitaria dins l'ombra augusta se perd... Una cala hospitalaria no li darà el cor obert?

La nit tanta andàcia extranya. Ix amb la llum a la ma, el llagutet acompanya i li mostra un camí clà;

i penja dalt de l'antena, d'un estel el fanaló que esvaneixi l'ombra plena de fantasmes i de pô.

  1. Poesia inèdita