Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
II
I avança la nau avança...
Quin port deixa? Vers on va?
A l'àvid esguard humà
tal enigma no s'atança...
Oh! llagut, llagut del pare,
niu de somnis infantils,
on brostaren mos abrils
i el sol em torrà la cara;
on sapiguí la feresa
dels temporals bramulants;
on m'adormiren els cants
del garbí i la jovenesa;
i adorí la portalada
del vostre temple, Senyor,
entre'ls núvols de color
que estèn la dematinada!...
Oh! blanc llagut del meu pare!
Quantes nits, perduts, endins,
vora un estol de dofins
esperavem l'alba clara,
i, a l'auroral llum incerta,
llevaven la nança d'or
que escampaven son tresor
bellugós sobre coberta.
L'abundant mollera tendra
em lliscava de la ma
fugint del foc no llunyà
que poncellava en la cendra,
