Lo cant del poeta
———————
O bella Maria
la del cabell d'or!
Al llavi et voldria
al llavi i al cor!
He nascut vora la platja.
Una barca em bressolà.
Fou l'aurora de ta imatge
la primera que em sobtà.
Cor batent, et so trobada
en les flors i el blau dels cels,
de fragàncies circundada,
de fragàncies i d'estels.
Has estat dintre ma pensa
com un sol sempre fulgent,
i la febre més intensa
de mon pit adolescent.
Quan l'amor se'm desvetllava,
la llum de tos ulls cerquí;
i a llur flama dolça i blava
nostre idil·li s'expandí.
De mirar-te tant, naixia
en bell inefable excés,
de mon front la poesia
i en ma boca encesa el bes.
Per'xò, d'ensà que t'estima,
en batec foll, mon anhel,
he emborronat qualque rima
plena de foc i de mel.
Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/41
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
