Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


 Una donzella
 ———————

Érem dotze els teus poetes
oh Cenacle benaurat!,
i sentiem les segetes
de ta hel·lènica beutat

L'un cantà la llum que't rega,
l'altre l'alba dels teus ulls,
el més jove ta faç grega
i el més vell l'ona dels rulls.

Els poetes érem dotze,
i cap no lloà l'encís
del dolç clotet del teu colze
entre randes fonedís.


 La núvia canta
 ———————

Avui és dissabte... Quan baixi al jardí,
cap al tard, ma dolça trèmula estrelleta,
trucarà a la porta de casa el poeta,
el de clenxa rossa, llavis de carmí.

 Sota aquell roser
 feixuc de poncelles,
 l'amor se n'hi vé
 i ens duu flors i estrelles.

 Dels llavis del jove
 cauen flors d'amor
 damunt de ma roba,
 damunt del meu cor.