Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


 L'OVELLA[1]
 ———————

Com em plauría ser l'ovella blanca,
que mai no abandonava el seu tancat
i que encara oblidava l'herba franca
per poder del Pastô estar-se al costat.

Però m'esdevinguè com a la branca
que's tomba a fòra. I el pas ja fou dat.
Ai, és tan temptador saltâ una tanca,
quan es veu tot amb ull meravellat!

Anima meva, ovella esgarriada,
deixa el trescâ afollat de prada en prada
i posa't a belar pel teu perdó.
Jesús vindrà a ta crida anguniosa:
no podent ser l'ovella piadosa,
sigues la que retroba el Bon Pastô.


 ———————

 EL RETORN
 ———————

Com aquell que abandona la mullê,
guanyat per els encisos d'altra fembra.
així mateix un temps m'esdevingué.
Jagut damunt dels camps, era el Setembre

  1. Poesia inèdita