Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
una vela marinera
lliscant damunt de la mar.
De la mar, amb aigua verda,
del prat, qui exhala l'odor
humitejant de la userda,
en lloc de la salabror.
i sosté en el llom per nauta
l'ardit tritó de l'oreig,
qui enjoia amb cançons de flauta
la calma del seu oneig,...
Dansa, dansa. Ara'ls dos braços
cuetegen com reptils,
ara'ls abaxa un xic lassos,
ara'ls redreça virils,
ara, manyaga, els atura
en la candor dels pits, com
volent véncê'ls la fretura
d'alçar llur vol de colom.
I, darrera la boirina
sedosa del vestit blanc,
l'esguard atent endevina,
tremolant de ritme, el flanc.
Però'ls peus damunt l'herbatge
posa tant aladament
que li dexen, com l'oratge,
sols un lleu estremiment.
