Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
ELIA DANSA
—————
Temoregament la tarda
se'n va darrera del sol,
pressentint la gran basarda
de la nit plena de dol.
Arriba la marinada
qui refrigera a bell raig
i és fresca i és regalada
com una rosa de Maig.
Elia i jo seiem a vora
d'un prat novell, sense flôs.
Tal com l'aura brunzidora,
pren un viu delit son cos.
I entra al prat i dansa, dansa...
Duu nus els peus inmortals
i, arborada de frisança
d'ales, manté'ls braços alts.
L'àuria cabellera solta
— llarga, rissada, opulent —
rítmicament es revolta
a l'embat del moviment,
i la túnica lleugera
tiva i flameja que apar
