Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/62

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Davant les sepultures dels

 Reys Catòlichs a Granada
 —————————

 Escoltèu!... Mitja nit. Per les arcades
 hont jauen les imatges oblidades
d'Isabel de Castella, d'En Ferran d'Aragó,
 han rodolat les dotze batallades
  ab gemegant ressò.

 Estesos en la freda sepultura,
 dormen los Reys, voltats de nit obscura.
De cop, los ulls sens nines obra En Ferran sever,
 y, girantse en lo llit de pedra dura,
  li parla a sa muller.

 —Ma esposa, ma Isabel: sóch jo qui't crida,
 com en les nits d'esplay sobre la vida,
llavors que, unint los regnes, uniren nostre còs;
 que sento esglay de vèuret adormida
  quan jo no tinch repòs.

 Puix l'ayre brunz portantme de Castella
 clam d'enemichs contra ma patria bella,
y sento com gemeguen los tristos catalans:
 que l'estrella d'Espanya es sols estrella
  pel front dels castellans.

————————————
 En aquestes poesies hem respectat la ortografía del autor.