«De pau y amor farèm lo maridatge;
igual seràn lo teu y'l meu llinatge»,
diguerem: y la iglesía, tot joya, ens benehí.
Y ara fan nostres fills lo germanatge
d'Abel i de Caí!
De tossal en tossal, ferint sens treva,
ma raça enllà y ensà la raça teva
contra'ls alarbs bregaven, los regnes acostant;
y en lluyta a Casp, ta casa fou la hereva
lo pacte preparant.
Present a nostra boda consagrada
volgué fernos d'amor nostra fillada;
y ab bèlica escafandra cobrintse'l noble front,
d'un mar de sanch tragueren a Granada,
y d'altre mar un món.
Mes tants afanys y angoxes, tanta febre,
tanta sanch y suors y planys per rebre
l'un poble al altre poble, bé'n són malaguanyats;
que un jorn y altre jorn s'axampla l'Ebre
y 'ls gols són esborrats.
Despèrtat, donchs; àlçat del llit i mira;
que la lley d'amor es lley de ira
y sol a dalt del trono ton poble s'ha assentat,
al meu poble dexanli la cadira
hont sèu l'ajusticiat!
Vermedors de mes glories lo llençaren
per terra, ensoperbits lo trepitjaren
volent sa sava esprémer com els rahims del cup;
Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/63
Aquesta pàgina ha estat validada.
