Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 67 —

 Semprevives [1]
 —————

Endreça

 La Sempreviva és la flor
 que fins morta y tot no mor;
 viva és or y morta és or,
 or sempre, sempre!

 Ni sa corola's marceix
 ni son perfum s'esvaheix;
 humil flor d'ermot, floreix
 ab vida eterna.

 ¿Per què em fem símbol de mort
 si és la vivor del record,
 si és l'emblema de lo fort,
 de lo immutable?

 Quan tota fulla ha caygut,
 quan tot cos s'ha corromput,
 ella viu com ha viscut;
 és flor de sempre!

 Per xó, devot teu fervent,
 ja que no un bell monument,
 t'ofereixo aquest present
 de Semprevives.

  1. Del llibre per publicar «Semprevives».