Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 71 —

 un cor cansat de batre.
Es el remey de tots els mals, la hostesa
 que, oferintli posada,
al viandant fatigat diu amorosa:
 «¡Ja has trescat prou: descansa!»


 Pensaves en els altres
 molt més qu'en Tu mateixa;
 visitaves malalts,
 aconsolaves penes,
 prodigaves consells,
 socorries miseries;
 feyes el bé pel bé
 sens mirar a qui'l feyes,
 sens demanar en pach
 ni agrahiment sisquera.
Eres rica d'amor y de pietat
y en feyes bona almoyna y a mans plenes.

 Aixís, sempre ab pas ferm,
 has passat per la terra,
 com els estels errants,
 qu'el firmament travessen.
 Passen... però al passar
¡quín rastre lluminós deixen enrera!


 Tot sol ob el meu dol no estic may sol;
el dol és bon company; cap com el dol.