Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 71 —
un cor cansat de batre.
Es el remey de tots els mals, la hostesa
que, oferintli posada,
al viandant fatigat diu amorosa:
«¡Ja has trescat prou: descansa!»
⁂
Pensaves en els altres
molt més qu'en Tu mateixa;
visitaves malalts,
aconsolaves penes,
prodigaves consells,
socorries miseries;
feyes el bé pel bé
sens mirar a qui'l feyes,
sens demanar en pach
ni agrahiment sisquera.
Eres rica d'amor y de pietat
y en feyes bona almoyna y a mans plenes.
Aixís, sempre ab pas ferm,
has passat per la terra,
com els estels errants,
qu'el firmament travessen.
Passen... però al passar
¡quín rastre lluminós deixen enrera!
⁂
Tot sol ob el meu dol no estic may sol;
el dol és bon company; cap com el dol.
