Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 70 —

Aquell vestit bonich que duyes l'últim cop
 qu'hem anat al teatre,
¡còm poder sospitar que l'haguessis de dur
 sols un'altra vegada!

¡Que l'haguessis de dur rodejada de flors,
 immòvil, erta y pàlida,
per empendre el camí vers el país d'ont may
 ningú ha tornat encare!...

Aquell vestit bonich que duyes l'últim cop
 qu'hem anat al teatre,
¡pobre vestit bonich, pensar que no era més
 que ta propia mortalla!


La grotesca y maligna calavera
 resseca y descarnada
la del buyt costellam y conques buydes,
 la del riure sarcàstich,
que com vil histrió salta y gambeja
 tot blandint una dalla;
la insolent y burleta calavera
 de les dances macabres,
aqueixa no és la Mort.
 La Mort és digna
 y és noble y justa y santa;
no riu ni gesticula. Silenciosa
 ab sos dits clou uns parpres.
ab son bés clou uns llavis, y detura