———————
L'Ignasi Iglesias és un poeta líric com pocs n'hi ha que puguin igualar-lo. Ell és un veritable dominador de la poesia amb la que hi juga a mida del seu gust, assolint a moments els límits més enlairats del lirisme; ell és també el consumat dramaturg que porta en les seves obres uns sentiments tan francs i nobles que de primer moment ja dominen la sensibilitat popular, per la naturalitat amb que son presentades. Les més conegudes són: El cor del poble, La Mare eterna, Les garses, Joventut, La senyora Marieta i Nostra Parla.
L'art de l'Ignaci Iglesias, potser és el més difícil de jutar, molts que han volgut fer-ho han sofert sensibles equivocacions en volguer esplicar el sentit veritable dels seus escrits, puig han vist en ell a un poeta exaltat, a un escriptor excessivament social, i no han sabut compendre el pur reflexe dels sentiments del seu cor. Ell no és més que un poeta, prò no un poeta per força, no un d'aquests que's creuen ser-ho i no són més que uns fabricants de versos sense poesía i sense sentit que només entenen un poeta, el que escriu estrofes i més estrofes, com una màquina versificadora; ell és el poeta que en cada paraula posa un boci de l'ànima i en cada ratlla un bateg del seu cor. Aquest és el veritable Ignaci Iglesias i no el que molts han cregut, fos o no per conveniència.
Les poesies que d'ell publiquém en són una veritable prova, puig hem triat entre les seves produccions les que sens ésser molt conegudes, porten dins d'elles un més marcat atreviment poètic, millor dit, un més marcat reflexe del que sent aquest gran poeta.
