Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 80 - Veus al!à al lluny devora de la mar un monument de roca eternitzada? Es la Seu on reposa el nostre rei tan alt i dret i fi com una espasa. Mes, oh cendres del rei, no desperteu, que com nosaltres també sou esclaves. Altres cendres de reis, i catalans, per aquest sòl de Déu són escampades: esperen que una veu eleni fort i es remouran en flames arborades, que sota de les cendres hi ha el caliu que ha d'abrandar la pàtria banda a banda. Oh tu pagès que cantes resignat! Deixa el mantí i penja ja l'aixada i a trenc de jorn empunya bé la falç segant, tot tu t'has de sentir un altre. Desferma el bou i a cada cap de corn dues teies hi siguin abrandades. f^n4i^^él_4dU/^. I J